Flora marina

Les plantes i algues marines són unes de les primeres pobladores del planeta i, actualment, una de les esperances per al futur de la humanitat. Un grup concret d’algues marines són les algues verdes o clorofíceas que van evolucionar i van desenvolupar teixits especialitzats, convertint-se en plantes. Les plantes superiors terrestres són descendents de les algues. Algunes d’aquestes plantes terrestres van colonitzar de nou el mar donant origen a les fanerògames o plantes superiors marines.

https://pixabay.com/es/

QUÉ SÓN LES ALGUES MARINES:

Sota el nom d’alga marina s’agrupa una gran varietat d’organismes, unicel·lulars o pluricel·lulars, d’ambients aquàtics o humits que tenen en comú el fet de ser fotosintètics i, a diferència de les plantes, no tenen uns veritables teixits diferenciats com ara l’arrel, la tija i les fulles i no produeixen flors ni llavors. Es tracta d’un grup d’organismes molt heterogenis, amb diferent història evolutiva, encara que amb una funció ecològica semblant.

Presenten clorofil·la i poden tenir altres pigments accessoris. La seva coloració, per tant, pot variar depenent de la presència d’uns o altres pigments.

Igual que les plantes terrestres, són organismes autòtrofs, capaços de produir matèria orgànica a partir de CO2, aigua i sals minerals i, com a subproducte, produeixen oxigen. Constitueixen doncs, la primera baula de la cadena tròfica marina.


CITEM ALGUNS DELS GRUPS D’ALGUES MÉS DESTACATS:

  • Dinofíceas o Pirrofíceas.
  • Crisofícies (algues daurades)
  • Clorofícies (algues verdes)
  • Feofícies (algues marrons)
  • Rodofícies (algues vermelles)
  • Cianofíceas (algues blaves)

LES PRIMERES ALGUES:

Les cianofíceas o algues blaves són probablement els organismes vius més antics. Hi ha formacions, denominades estromatòlits, originades per deposicions d’aquests organismes primitius juntament amb capes de sediment, diuen que tenen uns 3.500 milions d’anys d’antiguitat. Segurament, van ser els organismes dominants en els mars primitius i van contribuir a incrementar, de forma decisiva, la quantitat d’oxigen en una atmosfera sense ell.

https://pixabay.com/es/